Comencem a publicar a partir d’aquesta setmana els comentaris bíblics que sota el títol ‘Dia a dia amb Déu’, preparen conjuntament Carles Capó, Àngel Llorent i Daniel Caravaca. Un conjunt de reflexions bíbliques fetes des l’Església Protestant de Barcelona Centre (Tallers, 26), ara a l’abast de tothom a través d’aquesta pàgina web.

Dilluns 1. Salm 143,1

Tancar-te en la teva cambra, tal com diu Jesús, no és necessàriament entrar i tancar la porta del teu dormitori. Que també pot ser això. Es fer un camí cap a l’interior de tu mateix, sense defugir res del que hi puguis trobar, i més enllà de tota lògica o racionalitat que a tu se t’imposa home, dona d’aquest temps de modernitat i de ciència, fer silenci i esplaiar el teu cor, el teu pensament, el teu desencís, el teu patiment. Tot el teu cor fet confiança i a cops conflicte. Esplaiar-lo davant de Déu. Ell està atent.

Dimarts 2. Salm 143,2

Del pecat, no se’n parla, o poc... però no per això desapareixen els sentiments de culpa. Quantes situacions es viuen en les que un fins i tot un mateix es jutja, i segons com severament. El salmista, conscient d’aquesta realitat demana clemència, doncs qui es podrà presentar just davant de Déu?. “Ningú dels qui viuen no és just davant teu”.   Creure fermament en el Déu que perdona. Posar-se davant d’ell plenament confiat. Deixar que Ell torni a restaurar el cor ferit.

Dimecres 3. Salm 143,3

Sempre he trobat exagerat aquest llenguatge dels salms quan es refereix als “enemics”. No s’ha de llegir tan sols en sentit bèl·lic. Les relacions humanes comporten moments de confrontació, conflicte, o tensió, en els que un es pot sentir sol. Quan les males relacions et fan passar per moments de foscor passes per hores baixes. I és veritat que et sents com llençat a terra, vida maltractada per les circumstàncies. I és com si d’una mort es tractés. Sents la foscor en el teu cor. Quan és així, fes silenci, i ressorgirà en tu l’amor de Déu que et dona vida i que obra nous camins de reconciliació.

Dijous 4. Salm 143,4-6Naixement de Dietrich Bonhoeffer, 1906

Consternació. El cor ferit. Un cop fort. Fins i tot ja no tens forces en tu mateix per lluitar. “L’esperit rendit”. Ho deixes córrer tot. Abandones. Dimiteixes. No intentes cap més esforç. A vegades és així. I el salm et proposa que quan et trobis en moments semblants no perdis de vista tot el que Déu ha fet per tu. Contempla els “temps antics” fes memòria de les seves bondats. Considera-les. Repassa el film de la teva vida, mira les “obres de les seves mans”. I, tot i esgotat com et sents, aixeca els braços, com un últim esforç. Confia en Ell, i Ell farà.Més informació de D.Bonhoeffer: http://es.wikipedia.org/wiki/Dietrich_Bonhoeffer 

Divendres 5. Salm 143,7-8.

Volem respostes immediates. El mal que ens arriba, sempre inoportú, impertinent, insolent, ens fa patir, i volem alliberar-nos-en el més aviat possible. Perquè ens sentim com ofegats... I ara, calla, i forma en tu aquest pensament: “Déu em mira benèvol, amb amor... cada matí, al aixecar-me, puc buscar-lo. Quan el món encara dorm, i es formen els primers pensaments, puc buscar, a punta de dia, un instant de silenci i escoltar el seu amor.

Dissabte 6. Salm 143, 9.

No és que hagis de demanar una vida en la que tot sigui tal com tu vols. Acords i desacords. Diferències de parer, formen part de la vida. I a vegades comporten tensions i distanciaments. El silenci i l’aïllament es viuen malament doncs som cridats a la reconciliació. En tot i per tot, Déu el teu refugi. Anar a Déu, buscar en ell ajuda, buscar el seu amor que restaura, i retrobar amb ell la llibertat en mig de les enemistats. I tornar a sortir del refugi. No caure en la temptació de quedar-s’hi.

Diumenge 7. Salm 143, 10.

Quina és la seva voluntat?. Al voltant d’aquesta qüestió també es desenvolupa a vegades molt de conformisme, fatalisme, o resignació. Davant de la desgràcia l’al·lusió a la voluntat de Déu pot ser una bona “tapadora” per no enfrontar-se al desarrelament que om sent en mig de les circumstàncies adverses. El “ha estat la voluntat de Déu” ens pinta un Déu a vegades injust. El salmista diu  “ensenya’m a fer la teva voluntat”. Hi ha un aprenentatge. Aprendre a desfer tants i tants mecanismes que ens inventem, a cops de por, a força d’auto protegir-nos, i aprendre a substituir-los per l’amor. Doncs la voluntat de Déu es resumeix en l’amor.