Autora: Nathalie Reverdin 

A partir d’un tapís fet a Haití, la pastora Nathalie Reverdin fa una reflexió “sobre el món i la seva situació”. En aquest tapís, Jesús està el centre, qui vingué fa més de 2.000 anys “no per implantar uns dogmes, una religió, sinó per compartir la vida amb nosaltres en qualsevol situació i país”.

“A Suïssa, hi ha cada any una campanya ecumènica de reflexió durant la Quaresma, tot i que els protestants no la celebrem com en el catolicisme, es va orientar la reflexió sobre “el dejuni que jo vull” d’Isaïes 58, i al nivell ecumènic més que sobre la “privació” de certs aliments, es reflexiona sobre el dret  a l’alimentació, el poder del diner, la justícia, la seguretat alimentària, aquest any, sobre el comerç just, sempre des d’una perspectiva alliberadora de la fe i de la lectura dels textos. 

La famosa “tenture haïtienne” va ser molt popular, n’hi va haver més després d’altres països, que porten la seva visió i la seva esperança per al món. 

A dalt de tot: l’Arc de Sant Martí, que significa l’Aliança amb els éssers humans des de Noè : mentre la terra durarà, no la destruiré mai més. 

Els colors : el blau del cel a dalt de tot, el groc de la llum, el verd de l’esperança, el Blau gris de la realitat humana  a baix de tot. 

A dalt de tot  a l’esquerra, la conjunció entre els deu manaments i els drets humans, Déu és el primer que es posa al costat de l’ésser humà per donar-li la dignitat i la llibertat. 

A sota, el món dividit entre els que li fan mal, explotació salvatge, etc, i Jesús  com  protector de la creació, aquí el veiem envoltat d’animals africans, que no hi són a Haití, però és el continent d’ on van arribar els esclaus. 

A sota, el món que intenta escapar a la misèria: una pastera, al fons, l’ideal: la caseta i el cotxe.  

Però també representa els refugiats que intenten escapar a les dictadures, veiem que Jesús, personatge en vermell en tot el tapís, està present a la barca. 

Hi ha molta tensió, però veiem que miren cap a dalt, aixecant les mans cap al cel? 

Tornem a dalt, i tenim l’explicació del perquè de tot plegat: el paradís perdut. 

D’una banda de l’arbre Adam i Eva amb tots els animals, just a sota d’ells hi ha dos anyells que fan referència a Jesús, que ja estava  al moment de la creació. 

Però  a la dreta , veiem  la sobre explotació dels recursos, enlloc de cuidar el jardí, es cullen més fruits dels que podria donar l’arbre. 

Això és l’arrel del comerç just: hi ha d’haver prou guanys per a tots i no sols per uns quants, i també s’ha de cultivar de tot, no deixar els tradicionals per a produir per a multinacionals (la pinya, per exemple). 

Veiem un personatge que beu, el fruit bo esdevé una beguda que fa mal. 

A baix de tot, el paradís perdut: la violència (uns homes apunyalen un altre, una dona plora) , les guerres( els tanc i l’avió que llença bombes) , les injustícies (estan apallissant a Jesús lligat a terra), però al mig de totes aquesta realitat: una infermera, que cura un ferit, ella està just a sota de l’arbre que dóna fruits de salut i justícia. 

Tornem a dalt a la dreta:una taula de festa, envoltada dels colors blau i groc: el cel i la llum.  

Un noi i una noia porten dos cabassos amb els 5 pans i els 2 peixos, els cabassos són gairebé més grans que ells.  

Jesús està a la taula amb ells i dóna el pa, tots mengen, tots tenen dret a l’aliment bàsic, a la comunió, tots són u en ell, blancs i negres.  A més de l’Arc de Sant Martí, estan a sota d’un fullatge espès, com el de l’arbre de la vida de l’Apocalipsi, que dóna salut  a les nacions, és un anticipi de la festa de l’Anyell. 

A baix d’aquesta taula, la religió mal entesa: el comerç dels sacrificis.  

Jesús fa fora els mercaders del Temple, i apel·la a una repartició justa dels recursos. El dejuni que jo vull, etc  També podem pensar en la crida d’Amos, contra els que esperen la lluna nova , que fan estocs per vendre més car, etc. 

A baix de tot  a la dreta també, la lluita per a les riqueses: veiem els homes que pugen els uns damunt dels altres per arribar més alt, alguns enfonsen els altres al mar, els ofeguen.  

Dos estan asseguts i miren amb un somriure els que desapareixen, però, com al dibuix del costat on vèiem l’ infermera, hi ha dos homes, joves que agafen per les mans i els braços els que s’ofeguen.  

Potser que han vist que no val la pena arriscar la vida si al final la perds en l’ intent de passar la barrera de dalt, on continua la lluita pels diners. 

El missatge central del tapís és Jesús mateix, identificat a l’arbre de vida. 

Pel pintor, la serp, el mal, encara és present en el nostre món, però l’arbre porta molt fruit i moltes arrels, que ja porten també fruits que comencen  a brotar en el món que pateix. L’arbre a Haití simbolitza la unió entre la terra i el cel.  

Els fruits són els típics tropicals que trobem als nostres mercats, el més conegut és la pinya.  

Jesús, pintat amb les faccions haitianes, com un descendent d’esclau (com el servent d’Isaïes 53)  és  el Just del primer Salm, que és com arbre plantat vora l’aigua,que  dóna la seva vida pel món, i aquest do d’ Ell mateix ho  transforma tot. 

Les arrels van cap al més fosc del món per a portar la vida allà on tot sembla perdut. 

Volia compartir aquest tapís haitià amb vosaltres perquè ens dóna la reflexió sobre el món i la seva situació.  

És un tapís dels anys 80, però tot i els canvis que hi ha hagut en el món, veiem que certes coses són iguals o pitjors que abans: més guerres, més destrucció del medi ambient, més injustícies, més violència, refugiats, etc... un etc massa llarg. 

Jesús, al centre dels tapis ha esdevingut el model de vida de moltes persones arreu del món i sobretot en el món més abandonat. 

Ell no va venir per implantar uns dogmes, una religió, sinó per compartir la vida amb nosaltres en qualsevol situació, país, ...”.