2, 3, y 4 de juliol a  GRAUS  (HOSCA)

Organitzat per l’Institut d’Estudis Altoarogoneses,  la Coordinadora de centres d’estudis de parla catalana,  la Universitat Autònoma de Barcelona i  la Universitat de Toulouse  Le Mirail (França), a més del Grup Manuscrits-UAB i amb el recolzament de l’Ajuntament de Graus, Govern d’Aragó, Generalitat de Catalunya i la Région de Midy Pyrénees, juntament amb la Comunidad de Trabajo de los Pirineos, s’ha desenvolupat una sèrie d’estudis dedicats a la Memòria  de la Fe.

Tots els temes han estat desenvolupats per professors de les universitats catalanes, franceses, arxivers, historiadors i investigadors. Els documents que s’havien enviat amb anterioritat estaven escrits en català, francès i castellà, existint la  proposta que es podia enviar en aragonès,  per ser el lloc, La Ribagorça, on se celebraven aquestes jornades i els temes que s’havien de tractar.

Les VIII Jornades del CERiB (Centro de Estudios Ribagorzanos, Instituto de Estudios Altoaragoneses) han intentat  reflexionar sobre la història, la sociologia, la antropologia o  l’art de les diferents religions i esglésies que han estat o estan en les terres ribagorçanes i en el Pirineus. Juntament a això, es va voler reflexionar, veure i analitzar els ego-documents de la època moderna generats per institucions eclesiàstiques o por persones vinculades al costat eclesiàstic de la mà d’investigadors francesos, catalans i aragonesos que composen un grup    d’ investigació avalat per la Comunitat de Treball dels  Pirineus.

No es tracta d’una associació cultural més sinó, des del respecte absolut a totes les ideologies, visions de la comarca, teories, mètodes i corrents culturals o d’investigació, pretén ser l’aglutinant de persones, associacions culturals i d’altres entitats privades i públiques, preocupades per la conservació i l’aprofitament dels valors  culturals, religiosos de la Ribagorça.

En aquestes Jornades s’ha estudiat en profunditat la influència de les diferents religions i la seva influença en la societat Ribagorçana. En aquest marc es va inserir  el treball que vaig haver de  presentar per la seva aprovació i per una posterior exposició. El Protestantisme a  l’Alt Aragó va deixar  una profunda petjada en la població que encara no s’ha oblidat. Havia estat invitat a participar per una invitació personal de la Universitat de Toulouse y pel Centre d´Etudes du Protestantisme Béarnais.

A l’Alt  Aragó es recorda amb molta estimació les escoles evangèliques que es  van construir juntament amb les esglésies. El diumenge, a l’acabar els treballs i conferències, vam visitar, amb alguns professors el poblet de Laguarres, on  la Missió Francesa de l’Alt Aragó, va tenir escoles, i des d’on s’estenia a altres pobles propers com Campella i Lascuarre. Va ser una  gran alegria  trobar, no només  la casa d’en Ramón Campos, on va estar l’escola i la capella, sinó també un concurs fotogràfic organitzat a la biblioteca del poble, per l’Ajuntament  de Laguarres, on vam veure fotografies dels nostres mestres evangèlics amb els seus nens, el que ratificava el que havia presentat en la meva exposició.

Es va veure, com en altres llocs, en la Ribagorça, des de temps remots l’home havia connectat amb la divinitat per protegir les seves collites i protegir-les de les adversitats. Els cicles  de la vida, els cicles anuals, festius i econòmics eren controlats per la religió. Les esglésies, especialment les catòliques van adaptar i van reconvertir cultes pre-pagans, es van vincular al poder i en nom de Déu també es va afavorir trifulgues i conflictes, guerres entre cristians, entre bisbats  catòlics, amb musulmans o expulsions com la dels jueus, dels moriscos i, més tard dels protestants. La recerca de la perfecció o la tornada als valors primitius del cristianisme a vegada elevava a personatges a la categoria de beats i sants, i d’altres els convertia en heretges i eren condemnats pel Tribunal de la Santa Inquisició, que pretenia homogeneïtzar el pensament dels vassalls. El món religiós ens va mostrà aquesta faceta en les conferències, però també la d’una filosofia, la d’una pedagogia que entén l’amor, la pau, la tolerància,  la solidaritat  i el diàleg entre cultures i religions.

Aquestes jornades celebrades a Graus junt al monument de l’insigne ribagorçà, En Joaquín Costa, ens va proporcionar exposar quina va ser la petita, però enorme pels seus fruïts,  obra dels protestants espanyols en aquestes terres  de l’Alt Aragó que encara guarden amb estimació el record d’aquells homes i dones que van donar les seves vides i van patir l’exili per anunciar-los l’Evangeli. Les conferències han estat d’un nivell universitari, i la gran majoria eren catedràtics de Barcelona, els quals es van interessar pel nostre Arxiu Històric de les Esglésies Protestants de Catalunya i Les Balears, on volen connectar-se   per conèixer la nostra història i el desenvolupament de les escoles protestants en Catalunya.

Pablo García Rubio
Arenys de Mar, 6 de juliol de 2010