Autora: Mireia Rourera

Font: Avui (www.avui.cat) / 2.05.2010 

L'Església protestant a la ciutat de Barcelona va prestar l'any 2009 prop de 200.000 serveis i va atendre uns 22.000 usuaris des dels seus serveis socials. Segons un informe realitzat pel Consell Evangèlic de Catalunya (que inclou totes les esglésies protestants siguin baptistes, EEC, germans, pentecostals, etc.) aquesta tasca social la van realitzar 65 entitats, que representen el 43% de les esglésies locals o entitats d'acció social protestant que hi ha a Barcelona. D'aquestes entitats hi ha 27 diaconies locals que realitzen treball social permanent, 24 diaconies locals que fan un treball social esporàdic i 14 entitats d'acció social que fan treball social permanent.En total l'any passat aquestes esglésies van participar en un total de 93 projectes, dels quals 21 van estar relacionats amb programes d'inclusió social i 16 amb la infància i la família. La resta de projectes es van dedicar a programes relacionats amb els immigrants i els refugiats, els joves, la dona, persones afectades per VIH i drogodependents.

Tota aquesta feina, explica l'informe realitzat pel Consell Evangèlic de Catalunya, "s'ha aconseguit fer gràcies als 626 voluntaris que col·laboren en els diferents projectes", que s'afegeixen a la feina de 118 persones contractades i a "108 socis col·laboradors que aporten un suport econòmic".

Autor: Ignacio Simal, president de l’Església Evangèlica de Catalunya 

La Iglesia es la familia de Dios. Todos nosotros somos hermanos y hermanas. De ahí que celebrar el Día de la Familia es celebrar , de alguna manera, el Día de la Iglesia. Debido a ello, la mayoría de los consejos y exhortaciones que la Escritura dirige a la comunidad cristiana son útiles para nuestras familias.

Y construir familia, edificar nuestras respectivas casas, implica esfuerzo. Un esfuerzo realizado desde  el poder que nos confiere el Espíritu de Dios.  Ya que si el Señor no edifica la casa, no edifica la familia, en vano trabajamos (Sal 127). 

Ahora bien, construir familia no se traduce en términos de calidad material de vida –sin obviar su importancia-, sino en la creación de un espacio que permita el desarrollo personal de todos sus miembros en un clima de mutua confianza y acogida. 

Y cuando digo que el espacio familiar debe posibilitar el desarrollo personal de todos sus miembros, no estoy diciendo que lo asegure. Y creedme si os digo que en el contexto de una familia que pudiéramos calificar de modélica pueden crecer personalidades con un desarrollo negativo y viceversa.  

Reitero que la mayoría de los consejos y exhortaciones que la Escritura dirige a la comunidad cristiana son útiles para nuestras familias. Por ello os propongo la lectura de un texto bíblico que es relevante para la misión que tenemos por delante, construir familia. Poco importa que la familia sea monoparental, padre-madre, padre-padre, madre-madre… para nuestro objetivo: crear una atmosfera cordial que posibilite el desarrollo de las personas que conforman el núcleo familiar.

Autor: Ignacio Simal Camps, prsesident de l’Església Evangèlica de Catalunya 

Mirad, no creo que todos los pastores sean unos “santos”, ni que todos los pastores sean unos “rematados pecadores”. Hay quienes se dan de forma desinteresada por sus hermanos, y también los que abusan de su posición ejerciendo como auténticos amos de sus comunidades. De todo hay en la viña del Señor. 

Como pastor no soy perfecto. Tampoco lo soy como persona. Pero algo he aprendido a lo largo de los años, aunque a veces tropiece en piedras que creía superadas. En estas líneas quiero haceros partícipes  de mi comprensión de la tarea pastoral.  Como punto de referencia para haceros saber mi entendimiento de la función del pastor dentro de la comunidad cristiana, voy a tomar un texto bíblico muy conocido. Me refiero al texto que recoge la narración de aquellos discípulos que caminaban hacia Emaús (Lc. 24:13-35).

Autora: Mireia Rourera

Font: Avui (www.avui.cat) / 2.05.2010

A Catalunya hi ha tres pastores protestants baptistes (quinze a tot l'Estat). La Maria Dolors Taengua n'és una. Des del setembre del 2008 és la responsable de l'Església Evangèlica Baptista Bona Nova de Barcelona, on va arribar tot just acabar els seus estudis al Seminari Teològic Baptista. Estar casada i tenir tres fills no li impedeix guiar la seva comunitat; al contrari, li dóna una perspectiva més àmplia de la vida. La seva història amb la fe protestant baptista va començar als dinou anys a la seva vila natal de Xàtiva, on vivia amb la seva família catòlica. Des d'aleshores, "des del dia que em vaig donar a Déu", explica, la seva vida a seguit "constant en la fe".Ella tenia 19 anys, vivia a Xàtiva i una germana seva s'havia fet nòvia d'un protestant. Va coincidir que al seu poble hi ha una església baptista i van sortir al carrer a predicar l'evangeli, i ella, com que feien xerrades davant de l'institut, una mica per curiositat hi va anar. "Jo anava buscant Déu, però no sabia que era a ell a qui buscava", recorda ara. Aleshores va entrar en contacte amb la Bíblia i els evangelis, i un dia d'agost, encara ara recorda perfectament la data exacta, "vaig tenir l'experiència de Crist". "Vaig rebre el seu amor, em va donar uns valors i em va omplir com mai ho havia fet ningú", diu la M. Dolors. A partir d'aquell moment ja no va deixar mai més aquella fe. Cada cop "el meu amor a Déu va anar a més".

Font: Vilaweb / Fragmenta

L' Editorial Fragmenta, especialitzada en el llibre clàssic i d'assig sobre religions, fa tres anys i ho celebra estrenant nova web. L'editor Ignasi Moreta resumeix les dades més rellevants: 'Fragmenta va presentar els seus primers llibres el 8 de maig del 2007. Des d'aleshores, el segell ha publicat 28 llibres i ha consolidat quatre col·leccions. 'Monges' ha estat el llibre més venut, amb prop de 3.500 exemplars, un èxit inesperat.'

Continua Moreta: 'Autors com ara Xavier Melloni, Ramon M. Nogués i Teresa Forcades formen part del catàleg de Fragmenta. Al llarg d'aquests anys, també ha traduït obres de Marie Balmary, Marcel Légaut, Dominique de Courcelles, Luc Ferry i Philippe Barbarin. A més, ha ofert edicions bilingües de textos clàssics com les 'Analectes de Confuci', les 'Samkhyakarika', 'Evangeli de Lluc i els Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza' i el 'Diwan' del místic sufí Hal·lag. Dos d'aquests llibres de la col·lecció Sagrats i Clàssics han estat premiats: Antoni Prevosti va rebre el Premi Qwerty 2008 a la millor traducció al català per les 'Analectes de Confuci', i Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinguer han rebut el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció en Llengua Catalana 2009 per 'Demostració a Teòfil'.'

En els propers mesos, Fragmenta publicarà una obra de Lluís Duch ('Religió i comunicació'), el tercer volum de l'obra completa de Raimon Panikkar i el capítol de la Misnà, 'La saviesa dels Pares d'Israel'.

Per a més informació: www.fragmenta.cat

L’estudi comptabilitza un total de 7.851 centres de culte arreu del territori català

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, presentarà aquesta tarda l’actualització del mapa de les religions de Catalunya que comptabilitza un total de 7.851 centres de culte arreu del país. La Direcció General d’Afers Religiosos ofereix les dades dels centres de culte, com ja va fer el 2004 i 2007. Les diòcesis de l’Església Catòlica amb seu a Catalunya han proporcionat les dades referents a tots els seus centres, mentre que el grup de recerca Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha facilitat la de la resta de confessions.