Font: Oficina d'Afers Religiosos - Ajuntament de Barcelona 

La nostra ciutat ha viscut canvis socials molt intensos en els darrers anys, que han tingut efectes sobre tots els àmbits de la vida. I quan pensem en els canvis més recents, molt probablement ens trobem pensant en el fenomen de la immigració i en l’increment de la diversitat cultural, lingüística o religiosa que ha portat, no només als nostres carrers, sinó també a les entitats, les escoles, les botigues, etc.

Autor: Víctor Hernández, pastor de l'Església Evangèlica de Betlem (Nació, 26, Barcelona)

Traducció: Jaume Camí

M’agrada molt la manera com comença el verset 22 del capítol 10 de l'Evangeli de Joan: "Era hivern ..." EI text ens parla d’un moment: el mes de desembre, quan és la festa de la "Dedicació" (del temple) o Hanukkà. I el text ens descriu una situació: Jesús passejant pel pòrtic de Salomó, una galeria del costat oriental del temple de Jerusalem. És una festa jueva i Jesús és un jueu. La festa de Hanukkà els recorda a tots els jueus la seva identitat, la seva pertinença al poble elegit de Déu. És una festa heroica, perquè un segle i mig abans, el temple va ser consagrat novament per Judes Macabeu, en aquelles lluites contra els invasors (imperi Selèucida), ja que el malvat rei Antíoc Epífanes havia profanat el temple.

No sempre tenim la oportunitat d'escoltar en directe dues personalitats del "nostre món protestant", els profesors Daniel Marguerat (Lausanne, Suïssa) i Prof. Gerd Theissen (Heidelberg, Alemanya) sobre un tema teològic de "primera línia".

Ho faran els propers 13 i 14 de maig al llarg d'un simposi organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya, titulat 'El Jesús històric i el Crist de la fe'. Per a més informació, aquí hi ha l’enllaç del programa: http://www.teologia-catalunya.cat/inici/microsite/mostra.php

Déu és mare: 'Us consolaré com una mare'(Isaïes 66,13)                               

Algunes de les nostres esglésies, com la del carrer Tallers, celebren encara el dia de la Mare. En altres, com la de Rubí o Betel (L'Hospitalet), la festa s'ha reconvertit i es denomina 'Dia de la Família', tot i que alguns pensem que, donada la diversitat de models familiars, potser seria més idoni anomenar la festa com 'De les famílies'. Però això és un altre debat.

Autor: Ignacio Simal, pastor i president de l'Església Evangèlica de Catalunya

La unidad de la Iglesia pasa -necesariamente- por la comunión real -no místico-espritual- entre las comunidades que la conforman. Sólo la comunión entre nosotros, y la comunión con Dios, será capaz de conducirnos a la unidad tal y como Cristo la quiso (Jn. 17).

Sabéis que existen tres grandes familias cristianas en el mundo: la familia católica, la ortodoxa y la nuestra, la que denominamos evangélica o protestante. En esta ocasión nos vamos a ocupar de nuestra familia, la evangélica. Una familia subdividida en cientos de grupos. Hace unos cuantos años se podían contabilizar entre 9 y 10 familias evangélicas en España, hoy nos hemos multiplicado. Pues bien, cada familia evangélica tiene su propia identidad, o tradición, desde una determinada interpretación del texto bíblico. Con ello quiero decir que la diversidad evangélica es un hecho que no permite ser ignorado. El problema está servido: ¿Cómo tratar con la diversidad protestante..? Nos encontramos de frente con el nudo gordiano de la comunión y la unidad entre comunidades y familias protestantes o evangélicas.

Autor: Enric Capó, pastor protestant 

El dissabte, dia 24 d’abril, l’Església Evangèlica de Catalunya va organitzar una excursió unida que es va celebrar a El Pol, prop d’Arbúcies.  

No va ser un èxit d’assistència, ja que els que hi van participar no arribaven al 10% del membres compromesos de l’Església. Sembla que això d’anar al camp ara no té l’atractiu que tenia feia anys. Però va ser una excursió excel·lent.