|
L´ECUMENISME. UN REPTE PER A TOTS |
|
Autor: Enric Capó, pastor protestant Font: Bloc d’Enric Capó al portal. www.catalunyareligio.cat Els cristians tenim en l'ecumenisme la nostra assignatura pendent. L'hem sospesa una i una altra vegada i, en un futur previsible, no tenim gaires possibilitats d'aprovar-la. Vivim encarcarats en les nostres tradicions i formes de fer de tal manera que les altres opcions cristianes ens queden al marge. El dogmatisme i les pretensions de ser posseïdors de la veritat absoluta han estat un càncer que ens ha minat la vida i ha destruït tota possibilitat d’enteniment. I això des del principi. Les violències teològiques dels primers segles, les lluites entre esglésies oficials i moviments marginals, les divisions i separacions entre cristians, han estat el nostre pa de cada dia. Any rere any ens mantenim en les nostres posicions defensives i, malgrat que el clima entre les confessions cristianes ha millorat notablement, encara estem molt lluny d'una total reconciliació. La creació, l'any 1948, del Consell Ecumènic de les Esglésies, amb una confessió de fe cristocèntrica i trinitària molt senzilla, va significar una passa important vers l'enteniment entre les confessions cristianes. Però, malgrat la seva acceptació per part de bon nombre d'esglésies, no va ser possible que totes acceptessin el seu programa d’acció. L'església Catòlica, la més important de les confessions religioses, i les esglésies evangèliques més conservadores, van quedar al marge. Ni la una ni les altres van voler acceptar les altres confessions al mateix nivell. Hi havia en elles, i encara hi és, el convenciment de ser posseïdores de la veritat religiosa absoluta, per la qual cosa calia que les altres canviessin les seves doctrines. |
|
Article complet...
|
|
ELS ROSTRES DEL CRUCIFICAT |
|
Autor: Víctor Hernández, pastor de l’Església Evangèlica del Clot Son muchos los rostros de Jesús, el crucificado. Los rostros de Jesús crucificado son representaciones del dolor, del sufrimiento, el que no se puede negar ni eludir. Esa es la memoria que ejercitamos hoy, en la celebración del viernes de semana santa. Jesús muere porque le asesinan, aún cuando eso no pueda decirse en el sentido legal, porque los ejecutados, como otros que tampoco eran ciudadanos romanos, podían ser eliminados aún cuando fueran inocentes. Son los daños colaterales del orden establecido, de la necesidad de mantener la “pax romana” y los privilegios de algunos: ya Caifás había dicho que “es mejor que un solo hombre muera por el pueblo”. No se puede negar la crueldad, lo tremendo de la imagen de la cruz. Pablo mismo nos recordaba que la “cruz es una locura”, un mensaje que suscita el estupor y el rechazo, pero no podemos sino anunciar a Cristo, y a éste crucificado (1Cor 2:2).
|
|
Article complet...
|
|
Autor: Carles Capó, pastor de l’Església Protestant de Barcelona - Centre Dilluns 12. Mateu 28,8 12/4/1598: Edicte de Nantes, fi de les guerres de religió a França Els sentiments es barregen. Inquietud i joia. Hi ha aspectes que em preocupen. Amb ells visc en un compàs d’espera. Fets, esdeveniments, factors per els que espero, i fins i tot treballo, amb l’objectiu que hi hagi un canvi. També hi ha alegries. Moments de joia que em compensen de les preocupacions. Son les dues cares de la moneda. Les ambigüitats de la vida. He de viure amb elles, confiadament, serenament per no atabalar-me; obstinadament, amb fidelitat a Déu, per no aturar-me en una existència buida de sentit; obert a l’experiència de la seva presència per no deixar de veure les seves obres i la realització de les seves promeses.
|
|
Article complet...
|
|
LA CELEBRACIÓ DE LA PASQUA A LES ESGLÉSIES PROTESTANTS |
|
Autor: David Casals i Vila Font: Catalunya Religió (www.catalunyareligio.cat) 
La majoria d’esglésies evangèliques catalanes i espanyoles concentren les celebracions per recordar la Passió, mort i resurrecció de Jesús en dues dates concretes: el Diumenge de Rams i el de Resurrecció. Fins fa pocs anys, es feien cultes especials Dijous Sant i Divendres Sant, però aquesta costum ha anat en retrocés amb el pas dels anys. |
|
Article complet...
|
|
CULTES DE PASQUA PER TELEVISIÓ |
|
 Font: EUROVISIÓN/TSR Autor: David Casals i Vila A molts països europeus, fins i tot on el protestantisme és una religió minoritària com és el cas de França o Bèlgica, les seves televisions públiques ofereixen per Setmana Santa un culte protestant el Diumenge de Resurrecció, que s'ofereix a través de la xarxa d'Eurovisió, com exposa la pastora protestant d'origen ginebrí Nathalie Reverdin, que rau|resideix en Catalunya des de fa més de 20 anys. Aquest any s'ha escollit una església valdesa de Parlerm (Sicilia, Itàlia) per retransmetre el culte de Diumenge de Resurrecció, que van oferir la televisió estatal francesa, o les francòfones de Suïssa i Bèlgica . El Divendres Sant la televisió suïssa francòfona es va retransmetre un culte des d'una església luterana situada en el municipi alemany de Flensburg. El mateix ocorre en altres dates assenyalades per la tradició protestant, com és el cas de Nadal. Per què els protestants espanyols no podem veure aquests cultes per via satèl·lit, com ocorre a molts països de la resta d’Europa, tenint present que TVE forma parteix des de fa dècades de la xarxa d'Eurovisió? Ara amb la TDT, no podria programar-se una d'aquestes retransmissions per alguna de les seves cadenes més minoritàries?
La primera cadena de televisió suïssa-francòfona TSR no solament ofereix cultes catòlics i protestants als seus espectadors mensualment, sinó que amb regularitat, programa celebracions ecumèniques al llarg de l'any, no únicament en la Setmana d'Oració per a la Unitat dels Cristians.Retransmetre una celebració ecumènica o interreligiosa a l'Espanya del segle XXI és possible, o bé continua sent una utopia massa atrevida?
|
|
