Autor: Carles Capó

Dilluns 8. Salm 143, 11.

Situacions extremes, de risc. Perill. I no cal intentar l’Everest, ni la travessia del Atlàntic en solitari, ni trobar-se en mig d’un enfrontament bèl·lic. El perill pot estar al costat, fins i tot en situacions ben confortables. Quan de manera imperceptible la teva vida s’envolta de factors de risc. Excés de feina. Estrés. Aïllament. Soledat. Manca de confiança. Absència dels éssers estimats. No tenir temps ni per tu, ni i per ells. No tenir temps per Déu. No arriscar la vida. Les relacions de família. Cal tenir-ne cura.

Dimarts 9. Salm 143,12.

M’aixeco. Vaig al treball, al mercat, o a l’escola. M’endinso en el ritme quotidià de deures i obligacions. Hores de feina, hores de relació també. I quantes vegades penso Senyor que “sóc servent teu”?. Què pot fer que en la meva vida entengui la manera en que tu em crides a posar-me al teu servei?. Costa. Quan tot em porta a desitjar la llibertat individual, a gaudir del benestar que he assolit, ser servent teu. No disposar de mi tal com voldria. Però hi ha una cosa essencial que de tant repetir deixo de valorar. “Per l’amor que em tens”. El Déu al que serveixo m’inclou en una vida activa d’amor. Servir-lo és viure d’aquest amor, per a tu i per els altres. I en aquest amor esdevens servent alliberat.

Dimecres 10. Proverbis.

Una incursió en els Proverbis. Catàleg de vicis i virtuts. El llibre aconsella allò que és bo, i senyala allò que és dolent. Un llibre ple de sentit comú. A la facultat ens deien que els llibres de l’Antic Testament que pertanyen a la tradició sapiencial, no son el millor exponent de la teologia de la Gràcia. En el fons el llibre ens diu: Fes això i seràs feliç. Entrem un pel en la teologia de les obres. La felicitat en el compliment dels preceptes. Molt bé. No és que això sigui una error. Però sabem que no tot és tan fàcil. Que hi ha moments que ni consells ni advertències m’ajuden a portar la vida, a cops densa, molt densa. M’he de obsessionar per això en una culpabilitat malaltissa, en un constant anàlisi de mi mateix, dels meus actes i decisions?. Basteix l’edifici de les teves virtuts sobre la base de la Gràcia de Déu. Així la perspectiva canvia. Hi ha un impuls d’amor que et porta. A partir d’aquí sempre confiant. Joiós en la veritat, en el bé. Sempre disposat a avançar deixant enrere el mal que no pots evitar. El teu projecte: ser home, ser dona, donant i rebent amor. No intentis fer-ho sol. Pots amb la Gràcia de Déu.

Dijous 11. Proverbis 11,1

Les balances falses son les que han estat manipulades per pesar menys del que realment indiquen. Corrupció n’hi ha a tot arreu. L’engany en benefici propi. La ciutat de Ginebra, quan el dia 21 de maig de 1536, adopta la Reforma, el mateix dia decideix el control sobre les balances. La honestedat, una batalla vella, de sempre, mai guanyada del tot. I en una societat com la nostra que s’ha deixat enganyar per el miratge del benestar; i que a més ha arraconat els millors criteris de veracitat a l’hora d’actuar, la corrupció abunda. Al menys tu tingues guanyada aquesta batalla. Si és així estaràs content. I el Senyor també.

Divendres 12. Proverbis 11, 2

Defunció d'Immanuel Kant (1804)

Arrogància: actitud del que es mira els altres des de dalt. Actitud del que es creu superior als altres. Vigila, doncs si hi caus. 1. Vas errat. Estàs fet del mateix fang que els que t’envolten. Per més que tinguis coneixements, o gaudeixis de oportunitats que d’altres no tenen. 2. T’aïlles. Et quedes sol, doncs l’arrogància “provoca menyspreu”. Arrogant no estimes. Menysprees i com a conseqüència ets menyspreat. 3. Humil gaudiràs molt més. S’enfonsaran els murs que et separen dels altres. Decideix-te a baixar. Solidari amb els altres. Bevent amb ells a la mateixa font del amor de Déu.

Dissabte 13. Proverbis 11, 3.

Res no ve per si sol. Una determinada manera de fer comporta accions i reaccions. Tot té conseqüències. Qüestió de principis. Et deixes guiar en una vida de rectitud, de integritat, i arribes a la conclusió de que és millor la honradesa. I et mantens en aquest camí. El contrari és caure en una pendent molt relliscosa: la falsedat. Atura’t a temps abans que sigui massa tard. Doncs en la pendent és impossible seguir una guia perds el control.

Diumenge 14. Proverbis 11, 4.

Canviem els temps. Diguem-ho així: El judici és ara. Es a dir: no ho deixis per demà. Si penses en un dia del judici, hipotèticament llunyà, encara que mai saps el dia ni l’hora, caus en la permissivitat i t’ofereixes un marge més o menys ample en el que és possible combinar riquesa i justícia. Deixa que el judici sigui ara. Deixa que la crida es faci avui i amb ella no fugis de la crisi que provoqui en tu. Revisa els conceptes. “La riquesa serà inútil”. Per tant fuig del seu engany.